LA GINESTA
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Quan la recitàvem teníem dues companyes davant. Una era l'apuntadora i l'altra ens grabava per després fer l'autoavaluació. Aquesta activitat era tot un repte només pel fet de sortir davant de tothom. Quan la recitàvem vaig intentar recordar algunes de les pautes del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest llibre parla de l'oratòria; és a dir, la manera de parlar en públic i ens marca unes pautes per a fer una exposició/ discurs d'allò més bé. Les que vull remarcar són:
- No arrepenjar-te a cap lloc (paret, taula, respatller de la cadira, etc).
- Mirar al públic; no tenir la miada fixa en un punt.
- Gesticular de manera suau i no fer moviments bruscos.
- Intentar no fer gaire ús dels mots comodí: emm... vale? si?
N'hi ha moltísimes més però aquestes són les que més em van sobtar i per tant les que més recordo.
El treball que vam fer (lectura, compenció i resum) m'ha servit per conèixer bastant més sobre el discurs oral i saber aspectes i consells per a dur-los a terme al llarg de tota la meva vida que enguany em faran molt de profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada