Fins aviat!

Bé, és hora de despedir-me. Durant aquest primer semestre us he anat explicant què hem fet a classe tant de GITIC com de COED. Recordo el primer dia a l'aula d'informàtica creant el bloc i pensant: realment farem tanta matèria com per obrir-ne un? Doncs sí!

Per una banda, a classe de GITIC he après moltíssimes coses realment fascinants com és el Prezi, el Google Chrome, Twitter, Scratch, Taxonomia de Bloom d'entre altres. Per altra, a classe de COED hem treballat la recitació, la descripció, les diferències entre un text oral i escrit, la comunicació i les seves habilitats lingüístiques, etc.

Finalment, les dues entrades que més m'han agradat de COED han estat: Qui ets, tu? i la de La Ginesta / Com parlar bé en públic  perquè totes dues són més personals i en les que hi hem intervingut  més a classe; mentre que, les que més m'han agradat de GITIC són: Prezi  i Taxonomia de Bloom perquè en totes dues entrades hi he pogut posar exemples meus. 

Aquestes dues assignatures han estat lligades per dos treballs d'un pes important: Identitat i Territori i Un bon comunicador.

Confio que els continguts d'aquest bloc us siguin d'utilitat.

Salutacions

Marta

La Ginesta / Com parlar bé en públic

En les últimes classes de COED hem recitat una poesia; és a dir; en primer lloc cadascú en triava una i al cap d'unes setmanes la recitàvem. En el meu cas he recitat "La Ginesta" de Joan Maragall:

LA GINESTA 

La ginesta altre vegada, 

la ginesta amb tanta olor, 

és la meva enamorada 

que ve al temps de la calor. 

Per a fer-li una abraçada 

he pujat dalt del serrat: 

de la primera besada 

m'ha deixat tot perfumat. 

Feia un vent que enarborava, 

feia un sol molt resplendent: 

la ginesta es regirava 

furiosa al sol rient. 

Jo la prenc per la cintura: 

la tisora va en renou 

desflorant tanta hermosura 

fins que el cor me n'ha dit prou. 

Amb un vimet que creixia 

innocent a vora seu 

he lligat la dolça aimia 

ben estreta en un pom breu. 

Quan l'he tinguda lligada 

m'he girat de cara al mar... 

M'he girat al mar de cara, 

que brillava com cristall; 

he aixecat el pom enlaire 

i he arrencat a córrer avall.

Quan la recitàvem teníem dues companyes davant. Una era l'apuntadora i l'altra ens grabava per després fer l'autoavaluació. Aquesta activitat era tot un repte només pel fet de sortir davant de tothom. Quan la recitàvem vaig intentar recordar algunes de les pautes del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest llibre parla de l'oratòria; és a dir, la manera de parlar en públic i ens marca unes pautes per a fer una exposició/ discurs d'allò més bé. Les que vull remarcar són: 

• No arrepenjar-te a cap lloc (paret, taula, respatller de la cadira, etc). 
• Mirar al públic; no tenir la miada fixa en un punt. 
• Gesticular de manera suau i no fer moviments bruscos. 
• Intentar no fer gaire ús dels mots comodí: emm... vale? si? 

N'hi ha moltísimes més però aquestes són les que més em van sobtar i per tant les que més recordo. 

El treball que vam fer (lectura, compenció i resum) m'ha servit per conèixer bastant més sobre el discurs oral i saber aspectes i consells per a dur-los a terme al llarg de tota la meva vida que enguany em faran molt de profit.  

Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és una teoria universal que es basa en una classificació  dels diferents objectius i habilitats, que els educadors poden proposar als seus estudiants. El fet de que aquesta taxonomia sigui jeràrquica, vol dir que l'aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors. 

Ja fa uns anys, un grup d'educadors va classificar els objectius educatius. Es van proposar desenvolupar un tema de classificació tenint en compte: el cognitiu, l'afectiu i psicomotor. 

Les sis habilitats principals són: crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre, recordar. A partir d'aquestes es desenvolupen una serie de verbs per a cadascun, els quals els vam relacionar amb una activitat feta a classe i amb una escola en el que es treballés. Per exemple: 

Verb: Animar: (crear) forma part de l'habilitat de pensament del nivell superior. 

Activitat feta a classe de GITIC: Scratch (animació): ajuda a crear activitats on s’incloguin objectes en moviment.

Escola on es treballa: L’Escola Projecte és un exemple clar on els alumnes utilitzen l’Scratch per crear i animar els seus propis jocs.

Aquesta Taxonomia ens ha servit per veure dins de quin "verb" està cada programa, xarxa social o aplicació. En definitiva, tant les activitats fetes a COED com a GITIC apareixen en algun dels diferents nivells de la Taxonomia de Bloom, des de l'inferior fins el més elevat.

Competència digital

Des del meu punt de vista, és essencial saber les característiques de la Competència digital igual que el seu significat. És lògic que els mestres d'avui en dia hagin d'anar actualitzant els seus coneixements informàtics perquè la tecnologia va avançant dia a dia a passes vertiginoses. S'ha d'estar al cas de tot i al seu nivell per poder treballar els coneixements a l'aula.

La composició del text

La setmana passada a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam estar fent memòria dels passos que s'han de fer abans de fer una redacció. Però, quins són aquests passos? 

En primer lloc, la planificació. Planificar és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació. La planificació es subdivideix en l'anàlisi de la situació comunicativa, la recollida de la informació i, la selecció i ordenació de la informació.  

En l'anàlisi de la situació comunicativa hem de triar el tipus de destinatari, el tema, els objectius, l'extensió i l'estructura que volem que tingui el text. Pel que fa a la recollida de la informació elaborem una pluja d'idees o brainstorming, la documentació (recerca que hem de  fer de documents sobre el nostre tema) i l'intent de resposta de les 6W; que són: qui, què, on, quan, perquè i com. En la selecció i ordenació de la informació decidim quina informació ens quedem i quina desestimem, un cop hem seleccionat la informació que ens interessa l'hem de posar en ordre  i les agrupem per alguna semblança o característica comuna. 

En segon lloc, la redacció. Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístic concrets, tenint en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació. 

A partir d'aquí vam començar a escriure el nostre text amb les idees que he esmentat anteriorment i mica en mica vam anar elaborant-lo com si comencéssim a saber redactar de nou. Primer en vam fer un esbos i seguidament, un cop ja havíem triat les idees clau, vam fer la redacció en net. 

Tots aquests procediments i passos ens han servit per fer-nos veure que només fan falta 7-10 min previs per aconseguir fer una millor redacció sempre i quan, al final, en fem una lectura final fixant-nos en la cohesió, l'adequació i l'ortografia entre d'altres. És important tenir ben clares aquestes etapes i intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objectius de cadascuna d'elles. 

Ser mestr@ TAC

L'Anna Pérez, mestra amb una àmplia experiència en l'ús de les TIC a l'escola i en projectes col·laboratius interescolars, ha fet una xerrada sobre el paper del mestre i les TAC ( Tecnologies de Aprenentatge i el Coneixement). Els punts que he destacats són els següents:

Tenim una escola del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI.

No es tracta de substituir els llibres per la tecnologia, sinó pensar què podem fer. L'alumne ha de poder consultar diverses fonts ( llibres i Internet).

El treball en equip és important.

Segons Jordi Adell, mestre de l'escola Collaso i Gil, el mestre ha de passar de ser analògic a digital, de lligat a mòbil, de aïllat a connectat, de genèric a personal, de consumidor a creador, de tancat a obert. Així doncs, què aconseguirem? Aconseguirem comunicació, saber compartir, col·laborar i saber discutir.

Es tracta de fer sentir els nens com a "amos" del seu propi treball així, doncs, es treballen diferents àmbits: exposició + compromís, interacció + entusiasme, creativitat i reflexió.

En conclusió, les TAC amb els alumnes ens aporten l'ambient de treball on s'aprèn.

Qui ets, tu?

En aquesta sessió hem treballat la descripció. La descripció és un mètode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments , etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva. 

En una descripció objectiva l'autor opta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Nosaltres hem treballat la descripció fotogràfica i el text descriptiu, la primera tasca tractava trobar quelcom que ens fes recordar a la persona que volíem descriure i posar-hi un títol. La meva fotografia és aquesta: 

                           

Hi podem veure uns peus amb unes ungles pintades d'un color divertit. El títol és "Tocant de peus a terra" ja que l'Anna Oriol (persona a la qual descric) és una noia molt realista, el color de les ungles ens diu que l'Anna és divertida i; finalment, el peu dret no surt del tot sencer perquè encara que pot explicar-te mil coses, és una mica tímida.

La segona tasca era fer un text descriptiu de la mateixa persona, podia ser o bé una redacció, o bé un poema, o bé un spot publicitari entre d'altres. Jo vaig triar fer un poema, és aquest: 

Mira, per allà ve l'Anna!
La noia d'ulls verds i cua de cavall.
Com és habitual en ella, arriba puntual.

És polida, presumida i riallera,
però que n'és de tafanera...

Tossuda i d'idees fixes
acostuma a ser convincent,
i amb el seu posat alegre
es mostra amable i complaent.

Quan té el dia xerraire
no em deixa treballar gaire,
ara bé, és molt divertida,
afectuosa i decidida.

Ep, ja és aquí!
Si amb nosaltres vols venir...

El fet de treballar aquests dos temes ens ha ajudat a relacionar-nos més en el context classe, a ser més observadors i a fer volar la nostra imaginació. També ens ha servit per a agafar més confiança en nosaltres mateixos davant dels nous companys de classe. Una experiència diferent, entretinguda i divertida.